Gustavo Cuadrado: «Els plecs tècnics han de recollir els criteris dels ODS i de l’economia circular»

Gustavo Cuadrado, director de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean Region, explica en una entrevista al Diari Més que la química és un dels actors clau a l’hora de desenvolupar a curt termini projectes circulars al territori.

—La Fundació Tarragona Smart Region aposta per l’economia circular i la indústria 4.0?
—Sí, des de la Fundació i des de la Càtedra Smart de la URV hem estat impulsant aquest concepte molt abans que estigués tan de moda. Aquesta és part de la nostra tasca, fer pedagogia i divulgació de conceptes com aquests. Molts cops ens ho critiquen, però el temps ens dona la raó.

—Posi’m un exemple.
—El projecte Hèlix. És un projecte d’economia circular que va començar amb el got de les festes, que va impulsar la fundació. El primer any d’implantació va tenir crítiques però ara tothom veu els seus beneficis

—Els ajuntaments han d’impulsar l’economia circular?
—Clar que sí. Ara bé, a curt termini on es poden impulsar els projectes més importants és a la indústria química, a Sirusa, a les empreses d’aigües o a la comunitat portuària. De totes maneres, els Objectius de Desenvolupament Sostenible han d’estar presents en tots els plecs tècnics.

—Tots aquests actors que ha mencionat estan treballant en l’economia circular?
—Ens consta que sí. De fet, col·laborem en molts projectes. Crec que seria important que totes aquestes entitats treballin braç a braç amb la URV per a fer una transferència del coneixement bona i estable.

—Parlant de transferència del coneixement amb la URV, existeix aquesta?
—Crec que amb la indústria sí que existeix, és estable i profitosa. Els ajuntaments, per la seva banda, encara no han posat tota la carn a la graella. El principal problema que tenen les universitats és la falta d’un finançament que els permeti una investigació estable i a llarg termini.

—El concepte smart també ha estat criticat, a què es deu?
—Al principi no s’entenia bé. Es creia que eren projectes vinculats a empreses tecnològiques que no contemplaven el ciutadà com l’element més important. Nosaltres, com a fundació, potser ens vam llençar a difondre’l sense que l’estratègia estigués madura. Però vam ser pioners i ara tot se centra al voltant de les smart cities. Negar-ho és com dir que la terra és plana o que el canvi climàtic és un invent. De fet, ara ja no parlem dels objectius de les smart cities, sinó que parlem dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, però en el fons són el mateix.

—Quin posicionament tenim fora del territori?
—La Fundació és un gran referent a escala nacional i internacional. Tant a Europa com a la resta de l’Estat, ens veuen com un exemple d’articulació. És cert que ens falta molt de treball, però els tècnics estan molt connectats i crec que poden sortir grans coses. Ara bé, aquí hi ha una cosa certa, o ens presentem al món com una regió metropolitana real o ens quedarem despenjats.

—Parli’m d’alguns projectes que la ciutadania pugui conèixer i en els quals hi hagi participat la Fundació.
—Tots els elements de realitat augmentada de l’app Imageen així com la sèrie documental Ingeniería Romana, que ja han vist més de 5 milions de persones és un d’aquests projectes. També hem participat en projectes com l’Anella Mediterrània, el Rambla Science, la instal·lació de l’app Aparcar a Tarragona, el desenvolupament de l’aplicació EPP!, el got de les festes, etc. També hem aconseguit diversos fons europeus. Però insisteixo que tot això és només el 20% del nostre treball, el més important és tot allò que no es veu.