El deure de les administracions de garantir l’equitat educativa

Premiat a la primera edició (2015) dels Premis del Consell Català de FP a la trajectòria individual desenvolupada en el camp de la formació professional a Catalunya, Roca va ser també director de l’Institut Comte de Rius del 2008 al 2015.

La Tribuna El deure de les administracions de garantir l’equitat educativa

Per a l’Ajuntament de Tarragona l’escolarització de 0-3 anys és una prioritat com a eina de cohesió social i igualtat d’oportunitats, per promoure l’èxit educatiu en el marc d’un model d’escola inclusiva i per l’interès superior de l’infant com a dilecció d’una Ciutat Amiga de la Infància com és Tarragona.

El primer cicle de l’educació infantil que comprèn els nens i nenes de 0-3 anys, és una etapa fonamental de la vida de l’infant. Fins fa uns anys, només es parlava del tema de la conciliació familiar i laboral, ara l’etapa de 0-3 és quelcom més, doncs des de la neurociència es parla que és l’etapa de desenvolupament neuronal del cervell més important i amb més influència sobre la vida adulta. Per altra banda, investigacions de caràcter més educatiu demostren que el primer cicle de l’educació infantil és una etapa considerada clau per a la millora del rendiment escolar en els ensenyaments posteriors. Així doncs, la funció de la llar d’infants és principalment l’educativa,però també comporta una funció social molt important: afavoreix la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació i és un dels primers motors d’inclusió a la vida social i comunitària, i un factor facilitador de les relacions entre famílies, element imprescindible per afavorir la cohesió social.

Amb tota aquesta exposició no podem arribar a altra conclusió final que la de reprendre com a objectiu de primer ordre i de manera urgent el lideratge, la promoció i la corresponsabilitat de totes les administracions públiques, respecte a l’etapa educativa de 0-3 anys. Si no ho fem així, haurem aturat un ascensor educatiu i de mobilitat social important per a tots els nens i nenes, però sobretot amb molta més incidència per aquells infants de les classes més desafavorides.

En aquest context de justificació de la importància del 0-3, és on l’Ajuntament de Tarragona va prendre la decisió de continuar apostant per aquest servei educatiu en un moment de crisi econòmica on la Generalitat va deixar d’aportar els 1.800 euros/ plaça en un primer conveni, i 1.300 euros/plaça en l’últim conveni; imports que es tenien acordats en uns convenis marcs subscrits per la Generalitat amb els municipis. Aquests convenis seguien el que la Llei d’Educació de Catalunya recull en el seu articulat on manifesta que la delegació de la competència delegada als municipis per part de la Generalitat en el 0-3 ha d’anar acompanyada de la responsabilitat financera.

Tarragona, malgrat no tenir aquest cofinançament, no només ha estat apostant per tirarles endavant, sinó que, a més a més, ha fet una aposta enguany (acord unànime de Ple) per tenir la gestió directa del servei, amb un compromís d’eficàcia i eficiència i des del sentit del servei públic i del deure de l’administració de garantir l’equitat educativa.

Tarragona ha estat un dels ajuntaments que, conjuntament amb uns altres 30, van presentar un recurs contenciós administratiu contra la retallada de les prestacions que la Generalitat de Catalunya havia fet per les llars d’infants municipals. En aquest moment estem satisfets de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ha dictaminat que la Generalitat ha de pagar un total de 1.300 euros per plaça pels cursos 2012-2013, 2013-2014, 20142015 a l’Ajuntament de Tarragona (uns 1.038.790,93 euros). La sentència recorda que les lleis, tant l’actual Llei d’Educació Catalana com l’Estatut, preveuen que sigui la Generalitat qui ha de garantir el finançament dels centres educatius d’infants de 0 a 3 anys, encara que es tracti de centres de titularitat municipal, i reconeix també el suport econòmic de les diputacions durant aquest període als ens locals.

En aquest reconeixement avalat per la sentència, el que més remarcaríem no és tant l’import, sinó que, el reconeixement en la sentència de la importància del 0-3, segueix els mateixos principis que hem exposat en l’argumentari inicial i per altra banda, la sentència també posa en valor el reconeixement de l’esforç fet per les administracions locals durant tots aquests anys en l’educació dels infants dels 0-3 anys.

El que en aquest moment esperem és que la sentència ens aporti a partir d’ara una corresponsabilitat positiva entre les dues administracions per continuar donant el servei. L’educació hauria de ser gratuïta i universal dels 0-18 anys per compensar les desigualtats i afavorir l’equitat, i la igualtat d’oportunitats; la justícia social, sobretot als infants i joves, l’han de garantir els serveis públics a través de la corresponsabilitat de les seves administracions.