De què vam parlar al Fòrum Smart? Tecnologia, joves i ús abusiu

Les noves tecnologies i l’ús responsable entre els joves va ser la temàtica central del VI Fòrum Smart, organitzat per la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City. Begoña Floría, presidenta de la Fundació, va conduir una taula rodona amb Claustre Dasca i Educadora Social del Servei de Prevenció de les addiccions de l’Ajuntament de Tarragona i Ingibjorg Eva Thorisdottir i Rannveig S. Sigurvinsdóttir, doctorades en l’ús de la pantalla i els efectes en salut mental. Les quatre van debatre sobre quin paper han de tenir els diferents agents educadors en l’aprenentatge de l’ús tecnològic, de quins recursos es disposen i quins són els principals entorns online de perill.

Dasca va remarcar que “estem en un bon moment educatiu, en el qual hem d’aprendre a crear diàlegs entre nadius digitals (joves nascuts a partir de 1996) i no nadius”, remarcant que és important “involucrar a tothom en l’ús profitós de les noves tecnologies”. Així, va poder oferir dades concretes del treball de l’Ajuntament a la ciutat i va presentar una cançó de rap que s’ha compost especialment per tractar amb els joves aquesta temàtica.

 

Les dues doctorades islandeses can afegir que, per tal de ser capaços d’educar de forma conscient els joves, “hem de ser els primers que limitem l’ús de pantalles“. De fet, Ingiborg va remarcar que el problema no es limita als adolescents, que tothom dedica molt temps a les xarxes socials, i que és una necessitat col·lectiva no traspassar la línia de risc.

 

 

Les tres conferenciants van coincidir en què el principal perill de l’ús excessiu de les noves tecnologies és de caràcter emocional, sobretot vinculat a les xarxes socials. Els joves s’estan construint la seva pròpia identitat i les xarxes socials suposen un espai de reafirmació i comparativa amb el seu entorn. És important, segons Rannveig, “entendre que les xarxes socials són una font constant de comparativa, quan només veiem una versió idealitzada de la vida d’una tercera persona. Així, hem de treballar per evitar els sentiments de frustració que això pot produir en els joves”.

També en la socialització, les noves tecnologies poden ser una eina facilitadora o un espai de reclusió. Segons Rannveig, “tothom pot caure en el mal ús de les tecnologies, perquè les tecnologies utilitzen tàctiques per garantir l’ús continuat”, malgrat que hi ha un perfil de joves més propensos a l’abús de la tecnologia. En aquest sentit Dasca afegia una reflexió interessant: “Algunes tecnologies estan creades per causar addicció. Els videojocs van néixer sent poc atractius però avui ja estan dissenyats per actuar de forma directa a la dopamina. Connecten amb la part que causa atracció”. De fet, diversos estudis científics han demostrat que el so de notificació d’un “m’agrada” a les xarxes socials activen la part del cervell encarregada de la felicitat, efecte similar al que creen les victòries en videojocs.

Tenint en compte aquest risc, Ingiborg va explicar que “joves amb dificultats per comunicar-se, de caràcter introvertit, o patint una situació d’aïllament, és probable que tendeixin a buscar refugi en les noves tecnologies”. En aquestes situacions és imprescindible comptar amb el suport de les famílies. Dasca assegurava que l’ordinador o el mòbil no es poden convertir en la “mainadera dels nostres fills, en algú que s’ocupi dels nens quan estem fent altres coses”. Rannveig proposava tractar l’interès a les noves tecnologies, com els videojocs, com qualsevol altra afició, de la mateixa manera que es donaria suport, per exemple, a un partit de futbol.

 

Un altre símptoma de l’ús abusiu és que un element tecnològic substitueixi altres activitats. De fet, segons els estudis realitzats a Islàndia, els adolescents dormen fins a dues hores menys del que necessiten per culpa de l’smartphone o l’ordinador. Així doncs, potenciar les activitats a l’exterior o les aficions en grup és una bona estratègia per reduir l’ús de la pantalla.

 

Durant el torn de preguntes van sorgir algunes qüestions interessants, com la necessitat de classificar l’abús de pantalles com una addicció, en el que totes tres van coincidir en assegurar que no és imprescindible utilitzar aquesta terminologia. També es va demanar opinió sobre tècniques per garantir la privacitat a les xarxes socials o el paper de la societat en conjunt en l’educació dels joves. En la primera, Dasca va assegurar que les famílies han de mostrar interès pel que fa els seus fills amb l’ordinador i el mòbil, o quin videojoc juguen, per evitar situacions de perill, com l’assetjament en línia o la divulgació d’informació privada, i per demostrar interès en els diferents aspectes de la vida dels joves.

 

Més d’una cinquantena de persones van assistir a aquest interessant Fòrum, que va donar eines als assistents per a treballar de forma correcta l’ús de les pantalles en l’educació formal, les institucions públiques i l’àmbit privat, però també va despertar diverses qüestions entre els assistents, en una clara tasca de conscienciació sobre la problemàtica.